Fuente: https://elsumari.wordpress.com/2011/03/10/sense-rastre/
L’Associació Inter-sos, que agrupa els familiars de desapareguts sense causa aparent, van celebrar ahir el primer acte de record d’aquestes persones, que un mal dia ja no van tornar a aparèixer per casa i de les que no se n’ha tornat a saber res més.
La data, 9 de març, no és casual. És just el dia que fa 14 anys Cristina Bergua Vera, una jove de Cornellà de Llobregat, va desaparèixer amb 16 anys quan tornava cap a casa. Els seus pares van començar aleshores una lluita incansable i valenta per trobar-la i també per aconseguir que les administracions i la policia bolquin tots els seus esforços en la recerca de les persones desaparegudes.
Un magnífic reportatge emès al programa “Documentos tv” de TVE a finals de febrer definia el patiment d’aquestes famílies i la situació dels desapareguts amb un encertat títol: “Ni vivos, ni muertos”. Pares, germans, avis… viuen amb una angoixa permanent i un buit a l’estómac i al cor. “Quan fa fred pateixo i em pregunto si ho estarà passant malament”, diu una mare a l’acte de Cornellà de Llobregat recordant el seu fill, desaparegut fa mesos. On són, què els ha passat, qui els va enganyar, són vius, són morts, pateixen, somien, recorden…? Són tantes les preguntes.
El Congrés dels Diputats va declarar el 9 de març com el Dia dels desapareguts sense causa aparent. Per Inter-sos representa un important pas endavant pel reconeixement d’aquestes persones i de les que pateixen esperant.
Els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l’Ertzaintza han reforçat en els últims anys els equips d’investigació per intentar esbrinar en menys temps què hi ha darrera de les desaparicions “inquietants” i de risc, per intentar localitzar ràpidament les víctimes i saber què els ha pogut passar. Els Mossos tenen, per exemple, una unitat central de desapareguts, amb seu al complex central de Sabadell.
Cada any es denuncien a Catalunya unes 8.000 desaparicions, de les quals 5.000 corresponen a menors que s’han escapolit d’un centre. Una seixantena es consideren casos inquietants i es converteixen en la prioritat de la policia.
